Talossa’s Historical Outline – Talossan

rt_flag_wind

Talossan translation

by Iustì Carlüs Canun

Li 26 Zecemvar dallas 1979 Róibeard Ben Donatüs (nascat 1966) zesclareva qe sieu cámera da lict füt independent dels Estat Viensiçeschti d’America, es el Regipäts Talossan füt format. "Talossa" c’e derivat d’iens moct Suomalaiset qe volt zirarh "àl interiör dal casa," parç qe el päts total à’cest temp füt simplamint Regeu Róibeard sè cámera da lict es ‘n casa Túdor tita à c’hosta dal ‘n iversità da Visconça. El Regipäts eventualmint expançeva per includarh la Costa Sinistrà da Milvoc’ht, l’Ì da Cézembre (França) es la Teritoria Antarctic da Pengöpäts. El capital isch Abbavilla, placescu in la Provinçù d’Atatürk.

 

Talossa se considera ‘n naziun vräts (non ‘n "micronaziun") es tent ‘n þistoria detailada, pien dals revoluziuns es dals zisputas. Ívenðo Talossa isch corenticmint ‘n monarc’hà, in el paßescu ça füt, àls temps underschidlec’hs, ‘n republic es ‘n estat comunistà. Talossa "expançeva" per includarh simca da Ben Donatüs sè amíci d’infançù es severais relativeux in l’etéu dallas 1981, ‘n anneu qi ocsà videva altreux chinxhen impirtints àl cúltura Talossa, apartì el surxharh pien del Glheþ Talossan es Talossa sè prümas eleziuns democrätici.

 

Las 1990s apoartevent Talossa ainciün l’era del Inter’riet: Wittenberg (ár telescumpart) füt create s Talossa sè siteu veneva sürligna per el temp prüm li 15. Januar dallas 1996, ustariind in ‘n xheneraziun da sa’peglhats Cüvercits. El centreu dals 1990s videva dels zebätsilor läxhirs teschent doua grupas separadas dels Erteiers: els Arvours Vells es els noveux Cüvercits.

 

Li 26. Setemvar dallas 1997 hi füt ‘n partença da severais citaxhiens ziscontenteux del Regipäts Talossan, pien es prospectatíus, qi formevent ‘n micronaziun nominada "Penguinea." Muiteux Erteiers füt pierdats sür aceasta ziua, la ziua qi füt satürat par el Regeu come "Talossa sè Vietnam." Penguinea tignova abúec’ht 20 citaxhiens es sieu domeu spritzal se troveva sür l’Ínsula dal Santa Elaina, xhüd dal costa da Queensland, Australia. Ça füt ‘n comunità vif avetz ‘n vida cultural ricia, tischind muiteux magazineux, sieu propreu útvarp da radieu, seris telaragneschti, tropeis, ‘n müseüm d’art sürligna es faceirs actíus. Com’el temp paßeva, muitas forziuns azifügs apiarevent quand els noveux citaxhiens invändrevent es utvändrevent. Finalmint, osprei ‘n zebäts över sieu fütür, Peguinea füt transformada in 2000 ainciün la Comunità Pangaian es pü schpeit ainciün la comunità sürligna da Polifonia. Eventualmint, ça es sieu membreux fadevent ainciün la fuschità es finalmint smesevent.

 

Muiteux Erteiers començevent à vidarh Ben Donatüs com’ischant auþoritar, eda iven mäts. Com’acest, las renviuns politicais da Talossa füt riscaldadas ‘n altreu fäts. In 1998, ‘n citaxhien nominat Chirisch dal Nava (nun Kane dal Nava) invändreva à Talossa par el inter’riet es strax tignov’iens titreu irevocaval in la þistoria Talossan. Tristamint, Regeu Róibeard I, come muiteux monarc’hs boc’hts, non füt trei tolerapunt dels citaxhiens avetz las ideas radicalmint underschidlec’hs eda els citaxhiens qi cuntestevent sieu propreu pevarh es sieu auþorità. O es dal Nava non txamais ament l’iens à l’altreu. Róibeard I lenc’hev’iensa ac’hadauta per qiqarh dal Nava ut da Talossa par ingen avalità legal (mas non neceßarmint moral eda eþical). Bentopt, cuntenziuns continuadas fuerçevent els citaxhiens à preindarh pärts avetz el Regeu eda dal Nava, es qualsevois non cherevent à se pustavirh avetz aceasta zuerïa perziunal. Li 1. Gün dallas 2004, Talossa videva l’atentat secund da secedarh in sieu þistoria entieir. Avetz las cuntainças politicais es perziunais teschent Ben es sieu artschenemíc, dal Nava es severais citaxhiens qi lo bachevent zespartevent del Regipäts es creavent la Republica Talossan com’iensa micronaziun independent.

 

Acest putrops svivirdeva Regeu Róibeard I, es enscurtz osprei acest, o füt quaxhitat à scumportarh eda riscadra pierdind Talossa ausolümint. Fortünadamint, o cedeva es resigneva del Þroneu li 15. Guscht dallas 2005 à sieu uxor sè neps xhovan, qi zeveneva el Regeu Luïs I. Regeu Luïs, ‘n raudind, füt uncapaval da duciarh la naziun. Li 29. Noemvar dallas 2006, o resigneva del Þroneu par ‘n praxel del Ziu. ‘N pieriot d’interegneu parsequiteva. Li 14. Marta dallas 2007, pa l’eleziun del Ziu es la ratificaziun püblíc, Ian Lupul (Regeu Ian I) ascendeva àl Þroneu.

 

Nun, el Regipäts isch capaval da focüsiçarh sür els citaxhiens, es sür el svilup continuat del glheþ es del cúltura Talossan, remainind trei actïu par cauça d’iensa presençù grültiçind sür el Inter’riet, avetz ‘n ruiçal pastatxan da doua eda tres noveux citaxhiens ingen mes.